En Javier Olives també ens explica com va la seva estada Erasmus a Portsmouth

Després de dos llargs i durs anys cursant el grau superior d’Administració i Finances, per fi va arribar el dia assenyalat, dia 28 de març, dia que agafava l’avió per anar a una petita gran ciutat com Portsmouth, al sud d’Anglaterra, per a realitzar les pràctiques formatives dins del programa europeu Erasmus durant tres mesos.

Després d’uns dies de conèixer la ciutat i que el nervis s’apoderessin de jo, va arribar el dia de l’entrevista a l’empresa, TCL Global, dedicada a aconsellar estudiants estrangers que vulguin estudiar una carrera universitària a Anglaterra, Gales, Irlanda, Estats Units, Canadà, Austràlia o Nova Zelanda. Va ser fàcil de passar, tant l’entrevista com els dies de cada dia, gràcies al meu nivell d’anglès i les facilitats que em donen i la bona relació que hi ha entre el meu cap i els meus companys de feina.

Les meves tasques diàries són les pròpies de les d’administració; factures, comptabilitat, actualitzar bases de dades…. Els documents són en anglès, és clar, però son fàcils d’entendre.

Javier Olives a l'empresa

 

Per altra banda, la vida a Portsmouth no és gaire cara, però si vols sortir per la nit t’has de gratar la butxaca, ja que et cobren l’entrada a tots els locals d’oci i les begudes són el doble de cares que a Menorca.

Portsmouth té coses polides com l’Spinnaker Tower, la casa de Dickens, la catedral anglicana, el passeig marítim i el port, així com també el barco d’època on l’almirall Nelson va morir en la històrica batalla de Trafalgar. Però no és una ciutat turística ni que visqui del turisme. De fet, la seva economia es basa, principalment, en la construcció de barcos de guerra.

El que més m’agrada de l’estància a Portsmouth és la gent, molt agradable en general i que t’ajuden per qualsevol cosa. També que puguis visitar altres ciutats properes com Brighton, Londres, Bath, Bristol o l’illa de Wight, així com també el monument prehistòric de Stonehenge.

Javier Olives a London

 

 

Els meus sis companys de pis, Laura, Ana, María, Ainoa, Carlos i Guillermo, són molt agradables i divertits, hem fet tantes coses junts que formem una família i sembla que ens coneguem de fa deu anys! Pot ser que la casualitat de que tots ells no només siguin espanyols, sinó de Teruel, no practiqui l’anglès tant com realment m’agradaria, però, al menys, vàrem decidir que cada dia xerréssim una hora, durant el sopar, en anglès.

Javier Olives amb companys Javier Olives al pis

 

 

 

 

 

 

 

Apart d’ells, també hem conegut gent d’Itàlia, França, Aràbia Saudí i Bangladesh, tots ells molt simpàtics i agradables, amb qui, per descomptat, parlem en anglès i passem llargues i bones estones.

Aquells que estiguin pensant en fer les pràctiques a l’estranger, ja sigui amb el programa Leonardo da Vinci, Erasmus o amb un altre, que no s’ho pensi dues vegades, ja que és una experiència molt enriquidora tant personal com laboral.

Cheers!

Javier Olives

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *